PAI’S CAPGIRAT
Mires on mires,
Vas per on vas,
No entens res al teu voltant,
No saps que està passant, ni que passarà demà
L’assassí s’ha convertit en un heroi
I nosaltres fent-li goig li oferim el nostre vot
I ens hem capgirat, ofrenant la imatge reial,
Que un dia vam penjar cap per avall
I ella se sent molt agust vivint al nostre PAI
Veient com es socarra la nostra identitat
Però mai podran socarrar-nos les ganes de lluitar
Per què encara hi ha resistència al País Valencià!
I el 25 d’abril eixim tots als carrers per un sol crit:
País Valencià!
Per què som i serem i es mantindrem sempre ferms
Poble resistent!
Quantes mentires
Tantes falsetats
Ens intenten enganyar
Olor a mentida en la veu d’aquell
Que intenta imposar
I ara som poble segrestat
I ara tenim himne canviat
I somrient, caminant, demostrem moviment
I continuarem com a poble resistent!
LA DANSA DE LA LLUNA
Presos de la nit
La lluna ballarà!
Al compàs del nostre cantar
Queden mil cançons
I uns quants revolcons
Per què junts anem a volar
Oblidar sols pensar en ballar
Sols pensar en cantar i saltar
Per què junts anem a somiar
I aquesta nit..
Ens quedaran dos paraules
Per dir-ho tot
Agafats, saltant i cridant
La festa no s’acabarà
Per què junts anem a ballar….
LA DANSA DE LA LLUNA!
Silenci a mitjanit
Un sospir de somni
Al ritme del nostre tocar
Ens queda tota la nit
Per dir-ho tot sense dir res
Sota la llum de la lluna.
Amb tres acords
I cassalla al got
Ressaca serà el demà
Però aquesta nit…
Ens quedaran mil mirades
I unes quantes llepades
Agafats, saltant i cridant
La festa no s’acabarà
Per què junts anem a ballar…
La dansa de la lluna
-I quan el sol aparega,
Li cantarem la nostra cançó
Observant el somriure de la lluna
La festa no s’acabarà-
“mirada perduda com la paraula, el sol s’amaga quan veu la lluna
Una matinada de comiat, amb la boira d’un nou dia”
DISME
I disme que et passa
Disme que t’han fet
Que no veig eixa brillantor
A dintre dels teus ulls
I disme qui sóc
Disme qui seré
I et diré el que pense
Del teu imperi opressor
La meua veu crida més
Que el teu garrot
I em podreu empresonar
Però no hem fareu callar
Lo, lololololo,lolo
Serà la por,
Que t’han clavat al cor
La que t’ofega poc a poc,
En un silenci
Que et crema com el foc
Ja no hi ha cap altra solució
Tot el dia preguntant-se qui és més fort
No entenen de paraules i parlen amb galtades
I no abaixaré la mirada
Quan passes pel meu costat
Disme que te fet
Si per portar un estel…
Lo, lololololo, lolo
Serà la por,
Que t’han clavat al cos
La que t’ofega poc a poc,
En un silenci
Que et crema com el foc
Ja no hi ha cap altra solució
